CARTA OBERTA A LA SÍNDICA DE GREUGES DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

Quan qui ha de defensar els ciutadans minimitza els seus problemes

Sorprèn, i preocupa, llegir les declaracions de la Síndica de Greuges de Sant Feliu de Llobregat Sra. Julia Latorre en una entrevista publicada recentment al Butlletí de l’Ajuntament del mes de Juny, quan, preguntada pels problemes que arriben amb més freqüència a la Sindicatura, afirma:

"Hi ha problemes que per a mi no tenen tanta importància com són els sorolls, la gent que molesta, els permisos d'obres." 

Aquestes paraules no són una qüestió menor i sense importància.

Quan la persona que ocupa el càrrec destinat a defensar els drets de la ciutadania davant les Administracions, manifesta públicament i de manera tan rotunda que els sorolls i els aldarulls de la gent que molesta són assumptes que, per a ella, tenen menys importància, és inevitable preguntar-nos quin nivell de protecció podem esperar els ciutadans en general i en aquest cas en concret, els veïns i veïnes que pateixen aquesta problemàtica.

Per a qui conviu cada cap de setmana, dies festius i vigílies, amb el soroll constant provocat en aquest cas per una discoteca situada al centre de Sant Feliu, aquest problema no és menor. No es tracta d'una simple molèstia puntual, sinó d'una vulneració continuada del dret al descans, amb conseqüències sobre la salut, el benestar i la qualitat de vida.

Durant anys, els veïnat i aquesta Associació han presentat queixes davant l'Ajuntament, s’ha denunciat la situació per diferents vies i també ens hem adreçat i reunit amb la Sindicatura de Greuges, i  la Sra. Julia Latorre com titular d’aquest càrrec, esperant trobar una institució i una professional que defensi els seus drets. Malauradament això no ha estat així i la manca de solucions efectives ha provocat que aquestes persones hagin vist necessari interposar una demanda judicial per garantir el seu dret bàsic al descans, assumint personalment el cost econòmic i emocional que això comporta.

Aquesta situació posa de manifest una realitat preocupant: quan les institucions que haurien de protegir la ciutadania no ofereixen una resposta efectiva, els ciutadans es veuen obligats a acudir als tribunals i a pagar de la seva butxaca allò que l'Administració hauria d'haver garantit des del primer moment. 

Precisament per això, les declaracions de la Sra. Latorre, (remarquem, la Síndica de Greuges de Sant Feliu de Llobregat) generen desconcert. No només pel seu contingut, sinó perquè transmeten una manca de sensibilitat envers una problemàtica que afecta directament al veïnat i que requereix una defensa decidida per part de les institucions. 

La confiança en una Sindicatura es fonamenta en la convicció que escoltarà tots els ciutadans amb la mateixa diligència i que defensarà els seus drets, especialment quan aquests se senten desemparats davant l'Administració. Quan aquesta confiança es veu qüestionada per les pròpies manifestacions de qui ocupa el càrrec, és legítim que com a ciutadans expressem la nostra preocupació i exigim al mateix temps una actuació coherent amb la funció institucional que la Sindicatura està cridada a exercir. 

El dret al descans és un dret fonamentat reconegut per la Declaració Universal del Drets Humans, íntimament vinculat a la salut, a la inviolabilitat del domicili i al gaudi d'un medi ambient adequat. No pot ser considerat un problema de menor importància sobretot per algú que hauria de defensar-ho institucionalment.