XERRADA "EL PONT ANGLÈS, LA ICONA DE LA "RAMBLA MAJOR"

Amb l’Aula de Cultura de l’Ateneu Santfeliuenc plena a vessar, el dijous 27 de novembre l’Associació Veïnal Vaivé va organitzar la xerrada “El Pont Anglès: la icona de la Rambla Major”, amb l’objectiu de no enderrocar el Pont de la Riera de la Salut i de sensibilitzar la ciutadania en la necessitat que es conservi com a llegat històric del pas del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat, ja que sense aquest pont no quedaria cap referent que permetés tenir present el que aquest fet històric ha significat en la història i l’evolució de la ciutat.

Per això, des de l’Associació també es recolza una campanya per a donar visibilitat al suport de la ciutadania per a mantenir el Pont Anglès.

La campanya demana que les persones lliguin cintes blanques al voltant del pont per fer palès que no es vol que el pont s’enderroqui. En la xerrada hi van participar dos enginyers experts en construir infraestructures i ponts, Joan Carles de Miguel i Xavier Font.

L’enginyer de Camins, Canals i Ports, Xavier Font, va compartir la seva experiència de com es va recuperar l’anomenat “Pont Trencat de Sant Celoni”. Aquest pont, enderrocat durant la Guerra del Francès, va estar molts anys amb la meitat del seu recorregut esfondrat. La proposta de l’Associació Pont Romà 2000, la qual es va crear per a salvaguardar-lo, va consistir en construir una part completament nova d’acer Corten ben diferenciada i connectada amb la part que restava de pedra. El resultat, amb moltes dificultats però clarament positiu, va permetre donar una nova vida al Pont i al barri adjacent.

L’enginyer Joan Carles de Miguel, va centrar la seva intervenció en el Pont Anglès de Sant Feliu de Llobregat. Aquest pont, construït el 1854 per permetre el pas del ferrocarril per sobre de la Riera de la Salut, és el primer que es va construir a l’Estat espanyol amb maons a l’estil dels ponts anglesos ja que l’enginyer Michel de Bergue es va formar en aquest país.

Les característiques de la Riera de la Salut fan que aquest pont s’hagi construït de forma esbiaixada, per tal d’optimitzar els recursos emprats i la resistència del mateix pont. Aquesta característica constructiva el converteix en un pont únic que considera que cal posar en valor. Com a curiositat, va mostrar la fotografia d’un pont de Chelsea, a Londres, que és gaire idèntic al de Sant Feliu, però no tan antic, i que avui en dia està plenament operatiu.

Joan Carles de Miguel va defensar que cal mantenir el Pont anglès perquè clarament no fa nosa en tota la construcció del soterrament ferroviari, ja que el pont haurà de coexistir mentre s’està treballant per sota terra en les noves vies. De Miguel va demostrar que hi ha suficient espai per a poder-lo mantenir en la nova urbanització que haurà de unir els dos costats de la via de Sant Feliu de Llobregat.

Les seves explicacions, acompanyades de dibuixos històrics sobre l’impacte que va suposar l’arribada del ferrocarril a Sant Feliu el 1854, van permetre fer-se una idea de la dificultat constructiva i del gran valor que té aquest pont de maons esbiaixat.

El públic assistent va poder intervenir compartint consultes, preguntes i dubtes, que sempre anaven a la mateixa línia: el valor que té el pont i la no necessitat d’enderrocar-lo, ja que es va demostrar que és totalment compatible amb la nova urbanització de l’espai que quedarà un cop

s’alliberin les vies.

Des de l’Associació es recolza la campanya dels llaços blancs que va proposar Joan Carles de Miguel en els seus articles sobre la història tan desconeguda d’aquest pont de la ciutat.